El cinematògraf es presenta en societat als últims anys del segle XIX. Aquest nou invent sorgeix a partir de la convergència d'una sèrie de progressos científics que arrenquen des de segles enrere, a partir d'aportacions hagudes en el camp de la Física i la Química, de l'òptica i de les càmeres, i millores en terrenys com ara la projecció de les imatges, tant d'aquelles que poden ser fixes -la fotografia- com de les que, per aplicació de certs mecanismes, aconsegueixen donar sensació de moviment.
Des de la teoria de la visió, impulsada per Johannes Kleper el 1602, fins als inicis de la indústria òptica, la qual consolida Joseph Fraunhofer el 1807, es confirma la possibilitat d'ús de la càmera obscura que ja havia anticipat Leonardo da Vinci, malgrat s'atribueixi a Giambattista della Porta la invenció de l'esmentat mecanisme. Aquests estudiosos i inventors van posar els fonaments per al desenvolupament de les càmeres fotogràfiques que impulsarien homes com Friedrich Voigtländer el 1841, Thomas Lutton -l'inventor de la càmera rèflex- el 1860 i George W. Eastman, qui el 1888 presentà en societat la famosa càmera Kodak.
El naixement de la fotografia se situa el 1839, quan Joseph N. Niepce obtingué, després d'una llarga exposició, una ombra. Fou un avenç que per a l'ésser humà del carrer passà desapercebut, però no per a aquells científics, empresaris i intelectuals que s'adonaren que alguna cosa estava passant en el món de la obtenció d'imatges. En només uns anys, aquest nou procediment enfrontà pintors i fotògrafs: els anomenats en primer terme entengueren que la fotografia acabaria amb la seva feina.
La fotografia cap a finals del segle XIX se socialitzà de tal manera que molts ciutadans d'arreu del món podien disposar d'una càmera. I la fotografia fou el suport que animà d'altres inventors a pensar com es podia obtenir una imatge en moviment. Des de finals del segle XVIII ja es projecten imatges fixes que es proven d'animar mitjançant procediments com la llanterna màgica -la qual havia estat inventada per Athanasius Kircher- i d'altres aparells anomenats Phantascopi (Etienne Robertson el 1799), Praxinoscopi (Emile Reynaud el 1880) o Zoopraxiscopi (Eadweard Muybridge el 1881).
Aquestes il·lusions òptiques donaren pas a d'altres generades per sistemes mecànics com el revòlver fotogràfic que utilitzà Jules Jansen el 1874, o el fusell fotogràfic que aplicà Etienne Jules Marey el 1882. Aquestes i moltes altres investigacions cercaren atorgar mobilitat a la imatge fotogràfica. Ajudà a assolir aquest objectiu la comercialització del rotlle de pel·lícula (cel·luloide) comercialitzat pels germans Hyatt el 1868 i el qual desenvolupà plenament George W. Eastman, quan són mostrades al públic a diversos països les primeres imatges en moviment.
El cinematògraf -el cinema- esdevingué una realitat quan tots els procediments i sistemes de captació i fixació d'imatges permeteren assolir la majoria d'edat necessària per ser presentat al públic com un nou espectacle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario