LES ESTRATÈGIES DE LES CADENES PER PROGRAMAR

Les tècniques de programació que utilitzen las cadenes de televisió són cada vegada més sofisticades. En aquest article es revelen algunes d’aquestes estratègies.

Estratègia de localització tenint en compte la ubicació dels programes a la graella:

Stuning. Consisteix en el moviment o canvi d’espais freqüentment per desestabilitzar  la competència. Es coneix també com contraprogramació.

Blocking. Es busca unir productes de característiques similars o d’idèntic target creant un flux d’audiència homogènia en un bloc compacte de programes. Programació vertical.

Lead-in. Estratègia relacionada amb els programes d’accés a altres importants. Aquests tipus de programes s’ utilitzen per aconseguir major nombre d’espectadors perquè puguin unir-se al programa que continua.

Hammock. Consisteix a col·locar un producte nou o dèbil entre dos de provada eficàcia. Si entre dos programes de gran audiència se situa un amb menys popularitat, es pot aprofitar l’arrossegament dels programes del darrere i del davant per guanyar audiència.

Tent poling. Variació de l’anterior amb l’ordre invers. Consisteix a col·locar un programa d’èxit entre dos que no funcionen tan bé o que són nous.

Bridging. Consisteix a començar el programa abans que el del competidor. Així capten els espectadors abans que comenci el programa de la competència.

Stripping. Consisteix a programar cada setmana a la mateixa hora un mateix programa. Es busca la fidelització del públic.

Checkerboarding. És similar a l’stripping, només que el producte és diferent però del mateix públic objectiu.

Acció del flanc. Consisteix a buscar la màxima debilitat de la competència per col·locar un producte de solvència.

Programes de baix cost. Solen produir-se a l’estiu ja que descendeix el nombre d’espectadors.

Estratègia de format tenint en compte el contingut dels programes:

Special. Programa únic, retransmissió d’un event (freqüentment de cost alt) que reforça la imatge del canal i aconsegueix més audiència de l’habitual. Quan s’aplica a una pel·lícula de gran èxit s’anomena blockbuster.

Long form. Els programes de llarga durada abarquen la programació de tarda-nit. Exemples: maratons, pel·lícules de llarga durada, minisèries...

Clipping. Cerca la sinergia entre bloc i bloc o entre programa i programa. Consisteix a tallar els títols de crèdit per tal de guanyar temps i no avorrir el públic.

Plaça forta. Aquella franja, dia o programa, que l’ha encertada en trobar l’èxit i s’ha assentat de tal manera que la competència no perd el temps i l’ataca frontalment.

Autarquia. Consisteix a contraposar a programes moderns i de qualitat velles pel·lícules populars.

Loss leader. En aquest tipus de programes (per exemple especials informatius) l’audiència no és el més important sinó la validesa del tema i el moment d’emissió.

Warehousing. És una estratègia de compra conistent a adquirir els drets d’emissió de programes malgrat que no es tingui lloc encara a la graella.

Estratègia de caràcters tenint en compte els conductors de programes o els protagonistes de sèries:

Crossover. Fenomen que es produeix quan traslladem personatges que s’han fet populars a una sèrie a una altra que necessita cert reforç.

Spinoff. Quan un personatge secundari d’una sèrie de ficció té popularitat se li assigna una sèrie com a protagonista.

Cop baix. Per tal de combatre un programa de la competència se’n realitzen paròdies. El propòsit és treure eficàcia al programa parodiat però de vegades s’aconsegueix l’efecte contrari.

Canvi de canal. Es tracta d’arrabassar a una cadena els seus presentadors estelars per tal d’atreure la seva audiència.

Estratègia per situar la publicitat:

Avançar la pausa. L’espectador canviarà de canal però a l’altra cadena també trobarà publicitat i tornarà a la que acabi abans (atès que més o menys els talls duren igual, serà la que ha avançat la pausa).

Igualar la pausa. Per veure publicitat als altres canals, l’espectador prefereix el que ja estava veient. Les cadenes no deixen que la competència vegi els seus programes i així no es pot robar audiència.

No fer pausa o bé endarrerir-la. Aprofitar el zàping dels altres canals i no fer cap tall fins tenir l’audiència retinguda a la nova cadena.

Del llibre “La estrategia de la seducción”.