El llenguatge radiofònic es basa en el conjunt de formes
sonores i no sonores i del repertori de recursos.
Les formes sonores i no sonores, conegudes també com a
sistemes expressius del llenguatge radiofònic, són:
- Expressió oral o paraula
- La música
- Els efectes sonors
EXPRESSIÓ ORAL I LA PARAULA
La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de
major força estètica i significativa. En moltes ocasions el pes comunicatiu
recau exclusivament en l’expressió oral dels locutors.
Hi ha dos nivells expressius: continguts (el que es diu) i la
forma (com es diu).
L’escriptura radiofònica: el procés de percepció i
comprensió sonora ha de ser immediat o simultani a l’audició. Pensem
en una audició tradicional de la ràdio, no en l’audició de material enregistrat
que podria tornar a ser escoltat.
Els textos radiofònics esdevenen carecterístiques
essencials: textos de fàcil comprensió, que siguin clars, que ajudin a recordar
els elements més importants i bona retenció global.
La ràdio és acusmàtica, és a dir, aquell so que se sent però
del qual no es veu la causa originària. La sentim però no veiem allò que genera
el so.
L’EXPRESSIÓ ORAL
Dos nivells de treball de l’expressió oral:
- El primer nivell, orientat al coneixement i ensinistrament
dels aspectes relacionats amb la producció i ús correcte de la veu.
- El segon nivell de treball del discurs oral on es treballa
el domini dels elements que contribueixen a la creació de sentit i a l'expressivitat.
Primer nivell:
Producció i ús de la veu
Producció i ús de la veu
La veu és l’instrument fonamental de comunicació i l’eina
bàsica del mitjà radiofònic.
Paràmetres bàsics:
To: des del punt de vista físic, el to d’un so depèn del
nombre d’oscil·lacions o freqüencia de vibracions per segon. El to l’associem a
la sensació d’agut o greu que percebem en escoltar una veu.
Intensitat: depèn del grau d’obertura o amplitud dels plecs
vocals. A major obertura més intensitat. Des d’un punt de vista perceptiu la
intensitat l’associem a la sensació d’energia, de força, de com de fluixa o de forta sona una veu.
La unitat de mesura de la intensitat es una unitat de
pressió, el Decibel (Db) que oscil·la des dels 0 Db als 120 Db.
Timbre: s’associa a la complexitat del so. Es l’element
identificador d’un so.
Segon nivell de treball:
Creació de sentit i expresivitat sonora.
En la sintaxi sonora són claus els grups fònics i les
pauses.
Grup fònic: es la seqüencia mínima del discurs oral. És el
paquet o seqüencia de paraules que es troba delimitat per dues pauses.
La Pausa és el silenci breu que s’insereix en el
contínuum sonor de la veu. Es tracta d’un silenci entre els grups fònics que no
dura més de 3 segons. La pausa serveix com a enllaç ideològic entre els grups
fònics, però actua de forma inversa.
El grup fònic estructura sintàcticament el text de manera que l'ordena
i l'organitza en grups d’idees per tal de donar-li sentit.
La sintaxi sonora és l’eina essencial per a la construcció
semàntica d’un text, però no és l’única. Les variacions controlades de to, és a
dir, l’entonació, també tenen valor sintàctic. Coneixem cinc models entonatius
per tal d’estructurar el text oral.
Un altre dels elements pròsodics és el ritme. El ritme es
relaciona amb l’organització dels diversos components sonors i la seva durada
en el temps, amb el nombre i ordre d’aparicions i durada de cada forma sonora o
no sonora que s’inclogui en el producte radiofònic.
LA MÚSICA
La música és el sistema expressiu més utilitzat i amb més
força creativa i significativa del llenguatge radiofònic. La podem utilitzar
per organitzar i estructurar els continguts, per marcar transicions, marcar
pauses, anunciar canvis de seqüencia, etc.
A la ràdio s’ha normalitzat l’ús de fragments musicals com a
estructuradors dels programes, es tracta dels indicadors o separadors.
També es pot utilitzar per descriure espais o llocs, per
recrear una situació emocional, narrar o reconstruir una acció o un personatge…
també hi ha la música ornamental o estètica, sense cap finalitat semàntica
específica.
ELS EFECTES SONORS:
Efectes sonors són tots aquells sons inarticulats o sorolls que
serveixen per representar la realitat de manera objectiva o subjectiva.
La funció que poden jugar els efectes sonors en la narració
radiofònica: es fan servir per representar mimèticament la realitat.
Les tasques dels efectes en la producció radiofònica són les
mateixes que per la música. l poden servir per organitzar i estructurar els
continguts, i marcar transicions, pauses o canvis de seqüencia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario