EL LLENGUATGE RADIOFÒNIC

El llenguatge radiofònic es basa en el conjunt de formes sonores i no sonores i del repertori de recursos.

Les formes sonores i no sonores, conegudes també com a sistemes expressius del llenguatge radiofònic, són:

- Expressió oral o paraula

- La música

- Els efectes sonors

EXPRESSIÓ ORAL I LA PARAULA

La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de major força estètica i significativa. En moltes ocasions el pes comunicatiu recau exclusivament en l’expressió oral dels locutors.

Hi ha dos nivells expressius: continguts (el que es diu) i la forma (com es diu).

L’escriptura radiofònica: el procés de percepció i comprensió sonora ha de ser immediat o simultani a l’audició. Pensem en una audició tradicional de la ràdio, no en l’audició de material enregistrat que podria tornar a ser escoltat.

Els textos radiofònics esdevenen carecterístiques essencials: textos de fàcil comprensió, que siguin clars, que ajudin a recordar els elements més importants i bona retenció global.

La ràdio és acusmàtica, és a dir, aquell so que se sent però del qual no es veu la causa originària. La sentim però no veiem allò que genera el so.

L’EXPRESSIÓ ORAL

Dos nivells de treball de l’expressió oral:

- El primer nivell, orientat al coneixement i ensinistrament dels aspectes relacionats amb la producció i ús correcte de la veu.

- El segon nivell de treball del discurs oral on es treballa el domini dels elements que contribueixen a la creació de sentit i a l'expressivitat.

Primer nivell:
Producció i ús de la veu

La veu és l’instrument fonamental de comunicació i l’eina bàsica del mitjà radiofònic.

Paràmetres bàsics:

To: des del punt de vista físic, el to d’un so depèn del nombre d’oscil·lacions o freqüencia de vibracions per segon. El to l’associem a la sensació d’agut o greu que percebem en escoltar una veu.

Intensitat: depèn del grau d’obertura o amplitud dels plecs vocals. A major obertura més intensitat. Des d’un punt de vista perceptiu la intensitat l’associem a la sensació d’energia, de força, de com de fluixa o de forta sona una veu.

La unitat de mesura de la intensitat es una unitat de pressió, el Decibel (Db) que oscil·la des dels 0 Db als 120 Db.

Timbre: s’associa a la complexitat del so. Es l’element identificador d’un so.

Segon nivell de treball:
Creació de sentit i expresivitat sonora.

En la sintaxi sonora són claus els grups fònics i les pauses.

Grup fònic: es la seqüencia mínima del discurs oral. És el paquet o seqüencia de paraules que es troba delimitat per dues pauses.

La Pausa és el silenci breu que s’insereix en el contínuum sonor de la veu. Es tracta d’un silenci entre els grups fònics que no dura més de 3 segons. La pausa serveix com a enllaç ideològic entre els grups fònics, però actua de forma inversa.

El grup fònic estructura sintàcticament el text de manera que l'ordena i l'organitza en grups d’idees per tal de donar-li sentit.

La sintaxi sonora és l’eina essencial per a la construcció semàntica d’un text, però no és l’única. Les variacions controlades de to, és a dir, l’entonació, també tenen valor sintàctic. Coneixem cinc models entonatius per tal d’estructurar el text oral.

Un altre dels elements pròsodics és el ritme. El ritme es relaciona amb l’organització dels diversos components sonors i la seva durada en el temps, amb el nombre i ordre d’aparicions i durada de cada forma sonora o no sonora que s’inclogui en el producte radiofònic.

LA MÚSICA

La música és el sistema expressiu més utilitzat i amb més força creativa i significativa del llenguatge radiofònic. La podem utilitzar per organitzar i estructurar els continguts, per marcar transicions, marcar pauses, anunciar canvis de seqüencia, etc.

A la ràdio s’ha normalitzat l’ús de fragments musicals com a estructuradors dels programes, es tracta dels indicadors o separadors.

També es pot utilitzar per descriure espais o llocs, per recrear una situació emocional, narrar o reconstruir una acció o un personatge… també hi ha la música ornamental o estètica, sense cap finalitat semàntica específica.

ELS EFECTES SONORS:

Efectes sonors són tots aquells sons inarticulats o sorolls que serveixen per representar la realitat de manera objectiva o subjectiva.

La funció que poden jugar els efectes sonors en la narració radiofònica: es fan servir per representar mimèticament la realitat.

Les tasques dels efectes en la producció radiofònica són les mateixes que per la música. l poden servir per organitzar i estructurar els continguts, i marcar transicions, pauses o canvis de seqüencia.